Els ulls poden ser clau per aconseguir la tolerància a illots trasplantats en diabetis

Els ulls poden obrir la porta per descobrir noves formes d’aconseguir la tolerància immune als illots trasplantats en els casos de diabetis tipus 1, segons una investigació del Diabetes Research Institute de la Universitat de Miami Miller School of Medicine (Estats Units).

Els descobriments, publicats a la revista Diabetologia, mostren que els illots trasplantats a l’ull poden sobreviure i funcionar a llarg termini sense immunosupressió contínua i, a més, poden conduir a una tolerància immune perifèrica a llarg termini en altres llocs de trasplantament. L’estudi es va realitzar en models experimentals i preclínics (no humans) de diabetis.

En la diabetis tipus 1, les cèl·lules dels illots del pàncrees productores d’insulina són destruïdes per error pel sistema immunològic, el que obliga als pacients a controlar els seus nivells de sucre en sang a través d’una teràpia diària amb insulina. El trasplantament d’illots restaura la producció natural d’insulina en persones amb diabetis d’aquest tipus.

No obstant, els pacients que reben trasplantaments d’illots requereixen immunosupressió de per vida per evitar el rebuig de les cèl·lules del donant. L’ús prolongat de medicaments anti-rebuig no només presenta efectes secundaris greus, sinó que l’atac immunitari contra els illots trasplantats té lloc malgrat l’ús d’aquests agents. Nombrosos científics han estat investigant formes de reduir o eliminar la necessitat d’una teràpia anti-rebuig, un dels principals reptes d’investigació que s’interposen en el camí d’una cura biològica.

Usant un enfoc ja establert del que van ser pioners, van trasplantar illots dins de la càmera anterior de l’ull dels receptors experimentals i preclínics. Un altre grup va rebre illots implantats en el ronyó. Ambdós grups es van tractar de forma transitòria amb un anticòs bloquejador anti-CD154/CD40L durant el període de trasplantament. L’anticòs evita la interacció entre certes molècules (CD40-CD40L) en la superfície de les cèl·lules del sistema immune que exerceixen un paper clau en el rebuig del trasplantament.

Després de realitzar els trasplantaments inicials i d’administrar el tractament amb anticossos, l’equip va passar a trasplantar illots addicionals dins del ronyó del grup experimental de receptors per avaluar qualsevol efecte potencial sobre la tolerància immunològica en un lloc en una altra part del cos.

En ambdós grups de receptors, aquells que van rebre un trasplantament d’illot inicial en l’ull o el ronyó juntament amb el tractament a curt termini amb l’anticòs anti-CD154, van tenir una supervivència d’illots sense immunosupressió durant més de 300 dies. En particular, del grup que inicialment va rebre trasplantaments d’illots en l’ull, més del 70% va mostrar supervivència del segon trasplantament d’illots en el ronyó durant més de 400 dies sense immunosupressió contínua, en comparació amb el 30% dels receptors que inicialment van rebre illots en el seu ronyó.

 

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed