El ‘superefredament’ allarga la preservació del fetge per a trasplantaments a 27 hores

El procés no provoca lesions a l’òrgan i millora la compatibilitat entre pacients.

Fins ara, un fetge podia romandre fora del cos a 4ºC un màxim de 12 hores abans de ser trasplantat. En aquell temps, que és poc més d’una nit, les cèl·lules patien. Els metges, a contrarellotge, les treien del cos a 37ºC, les submergien a 4ºC i a poques hores, les tornaven a escalfar amb pressa. “Sempre hem de lluitar contra el temps per a què l’òrgan es mantingui en el millor estat possible; tot el que allargui la vida útil i ho deixi intacte és molt important”, explica Beatriz Domínguez-Gil, directora de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). Ara, el procés de supercooling o superefredament (refredar l’òrgan fins a quatre graus sota zero sense congelar-lo i amb un sistema de perfusió de sang oxigenada) ha preservat 27 hores el fetge sense danyar el funcionament de les seves cèl·lules, segons una investigació de l’Hospital General de Massachusetts (MGH) publicada a Nature Biotechnology.

El fetge, degut al seu volum, té un gran risc de congelació i de perdre la seva viabilitat al patir lesions, com explica Reiner De Vries, un dels autors de l’estudi. “Vam haver de prevenir ràpidament la formació de gel perquè és la major amenaça de les cèl·lules”, precisa. Per això, els experts han disminuït el contacte dels líquids amb l’aire i afegit agents anticongelants, com el glicerol. Per no danyar el teixit dels vasos sanguinis degut a les substàncies afegides, una màquina hipotèrmica de perfusió permet condicionar l’òrgan. La mateixa tecnologia (ja gestionada en hospitals amb l’esperança de prolongar algunes hores la preservació) és emprada per escalfar el fetge gradualment durant tres hores mentre se li torna a afegir la sang perduda, com explica Shannon Noella Tessier, coautora i investigadora del MGH. 

Aquestes 15 hores de vida extra de l’òrgan milloraran la vida dels pacients després del trasplantament, segons creu De Vries: “Amb un millor mètode de preservació tindrem temps de buscar pacients amb una excel·lent compatibilitat. Això reduirà els riscos de rebuig i augmentarà l’esperança de vida de l’òrgan en el destinatari”. Per assegurar la viabilitat entre el donant i el receptor, abans i després de la preservació, els professionals han agafat dos fetges (ja descartats per les clíniques): un que no produïa bilis i un altre que sí. Al finalitzar el tractament, els dos òrgans seguien intactes, amb les mateixes característiques i capacitats prèvies a l’experiment. A més, el fetge es retira molts cops amb lesions degut a l’edat del donant i al dany que pateix durant les hores en les quals està a 4ºC, però aquest nou procés, al no empitjorar l’estat de l’òrgan mentre es troba sense propietari, promet que el trasplantament surti millor, espera José Antonio Pons, president de la Societat Espanyola del Trasplantament Hepàtica (SETH). “Aquest mètode és important per un òrgan extret molt fràgil però viable”, precisa.

Gràcies al descobriment del MGH (a l’espera d’aplicar-se a les clíniques), les oportunitats de trasplantament encara escasses s’incrementarien. “Si això es produeix, el sistema d’aquest estudi haurà aconseguit reduir la taxa de mortalitat (3% a 5% a Espanya)”, menciona Beatriz Domínguez-Gil.

Un respir per a la logística

Espanya encapçala la quantitat de trasplantaments de tot el món amb 113,4 operacions per milió d’habitants, seguit d’a prop pels Estats Units (109,7) i molt per sobre de la mitjana europea (66,9), segons l’últim Registre Mundial de Trasplantaments. Tot i que la llista d’espera per obtenir un fetge sa ha disminuït, de 800 pacients el 2015 a 366 aquest mes de setembre, “la quantitat d’òrgans és insuficient per cobrir totes les necessitats”, ha ressaltat la directora de l’ONT. Per ella, la principal causa de saturació al sistema és degut a la manca de detecció d’oportunitats. “Però està clar que aquest estudi ens ajudarà en la logística. Podrem tenir temps d’analitzar el fetge i no descartar-ne cap, transportar-lo a més llargues distàncies i tractar als pacients i familiars amb més professionalitat”, conclou.

 

Font: elpais.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed