Un nou procediment per emmagatzemar fetges donats per a trasplantament, considerat un ‘canvi d’escenari’ s’aprova a Gran Bretanya.

L’Institut Nacional d’Excel·lència en Salut i Atenció (NICE, en les seves sigles en anglès) acaba d’aprovar una nova tecnologia que permet avaluar la funció de fetge gras després de la seva extracció i, fins i tot, millorar-lo per implantar-lo en millors condicions en el receptor.

Es tracta de la Màquina de Perfusió Normotèrmica (MPN), que podria incrementar fins un 30% el nombre de trasplantaments de fetge, un terç dels quals es rebutja per l’esteatosi hepàtica (fetge gras). A Espanya, l’Hospital La Fe de València va iniciar el 2018 el primer assaig clínic amb aquesta nova tecnologia.

Denominat l’avenç més revolucionari en trasplantaments a curt termini, els experts estan convençuts que no es quedarà només en els fetges grassos, en els quals es centra aquest estudi, sinó també en donants subòptims en els quals es dubta si l’òrgan funcionarà o no un cop trasplantat.

La màquina, que s’autoregula, permet monitoritzar de manera contínua l’òrgan durant la seva permanència en ella un cop extret i decidir el millor moment per implantar-lo, ja que està connectat a un subministrament de sang i nutrients que es manté en tot moment controlat i a una temperatura establerta.

A més, permet en unes cinc hores i en temps real comprovar la salut del fetge, controlant els fluxos, la producció de bilis i els nivells de paràmetres analítics que permeten conèixer el seu estat. “Reprodueix el que seria el cos humà”, va indicar a Rafael López-Andújar, cap de la Unitat de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantament de La Fe, en la presentació de l’assaig clínic.

Al ser una màquina portàtil, permet el transport dels òrgans entre hospitals, mantenint-los en tot moment, en perfecte estat.

El funcionament és el següent: quan s’extreu un fetge gras i es posa en gel es produeixen uns danys d’isquèmia-reperfusió, el que significa que aquell òrgan no funciona bé i que fins i tot pot arribar a fallar en el receptor i és necessari retrasplantar-lo. Això pot causar dany al fetge i limitar el temps d’emmagatzematge.

Aproximadament el 20% dels pacients moren mentre esperen un trasplantament de fetge i al voltant d’un terç dels fetges donats no poden utilitzar-se pel trasplantament. Aquests podrien incloure fetges extrets de persones grans o amb problemes de salut i aquells danyats mentre es va extreure l’òrgan del cos del donant o mentre es manté en gel.

Les màquines també poden estendre el temps durant el qual es pot emmagatzemar el fetge per a permetre una major flexibilitat en el moment de l’operació de trasplantament.

El professor Kevin Harris, de NICE, va senyalar: “Ofereix una altra forma de preservar el fetge i avaluar si els fetges que abans s’haguessin considerat inadequats es poden usar de manera segura. A l’usar aquest procediment, a més pacients en la llista d’espera de trasplantament d’òrgans se’ls hi podria oferir la possibilitat d’un trasplantament i, per tant, potencialment estendre les seves vides”.

 

Font: abc.es

Notícia traduïda per l’AMTHC