El Premi Margarita Lorenzo reconeix un estudi sobre el paper protector de l’osteopontina

La investigadora Beatriz Gómez Santos, del grup Lipids and Liver del Departament de Fisiologia de la Facultadtde Medicina de la Universitat del País Basc, ha rebut el Premi Científic Margarita Lorenzo 2019 per les seves investigacions sobre el paper protector de l’osteopontina (OPN), una proteïna que està associada a processos inflamatoris i a malalties hepàtiques i metabòlica, enfront al desenvolupament de la malaltia hepàtica per greix no alcohòlica (EHGNA) durant l’envelliment. Aquest guardó, atorgat en col·laboració amb la Fundació Lilly, es va lliurar en el marc del 42è Congrés Anual de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), celebrat a Madrid.

L’EHGNA és una malaltia metabòlica d’evolució lenta en la majoria dels casos. Per això, és més comú en persones d’edat avançada. Es caracteritza per l’acumulació de lípid en els hepatòcits, el que pot provocar una progressió a estadis més greus com hepatitis o cirrosi, fins i tot al carcinoma hepatocel·lular. De fet, s’està detectant cada cop més aquest tipus de càncer hepàtic per causes metabòliques o associat a l’EHGNA.

“En l’envelliment, el greix es redistribueix fora dels seus dipòsits habituals i els lípids poden acumular-se en teixits no adiposos com el múscul esquelètic, el cor i el fetge. Per tant, l’envelliment s’associa amb un augment de l’acumulació de lípids en el fetge que pot comprometre la seva funció normal degut a la lipotoxicitat. Aquests canvis poden reduir la funció i promoure dany hepàtic. També es donen molts altres canvis metabòlics associats a aquesta etapa de la vida”, explica la doctora Gómez Santos.

Mantenir els nivells d’osteopontina durant l’envelliment és essencial per l’adequat funcionament metabòlic corporal. L’estudi de la doctora Gómez Santos demostra que el que val per a un context de la malaltia no ho fa per l’altre. És a dir, l’OPN està augmentada en molts tipus de càncer i en cirrosi hepàtica. En models animals de cirrosi es va demostrar que el seu amagament millorava la patologia. Tanmateix, aquesta nova investigació revela que el que era beneficiós en aquell context no ho és amb l’envelliment. “L’amagament d’OPN en l’envelliment empitjora l’estat metabòlic del fetge i el corporal, arribant fins i tot a induir fibrosi en models animals d’edat avançada. S’ha de tenir en compte en allò que es refereix al metabolisme, que el context metabòlic dels grups d’edat avançada és diferent al de població més jove. Creiem que és important recalcar que els biomarcadors de malaltia han de ser validats en les diverses edats”, aclareix la doctora Beatriz Gómez Santos.

Estudis previs del grup d’investigació Lipids and Liver, liderat per Patricia Aspicueta, en el qual aquesta especialista desenvolupa aquesta línia d’investigació, havien demostrat que l’osteopontina juga un paper en el metabolisme lipídic hepàtics. Partint d’aquest descobriment i donada l’alteració metabòlica que té lloc en l’envelliment, es va voler determinar el paper d’aquesta proteïna en el desenvolupament de l’EHGNA associada a l’edat i esbrinar si promou o no una major vulnerabilitat al seu desenvolupament. “Com a principals conclusions determinem que l’osteopontina està involucrada en l’envelliment i senescència hepàtics, i que exerceix un paper protector enfront al desenvolupament d’EHGNA durant l’envelliment, ja que la seva absència en ratolins facilita la senescència cel·lular i provoca una acumulació de lípid prematura, el que dóna lloc a una pitjor progressió en ratolins d’edat avançada”, explica la investigadora.

El grup Lipids and Liver continuarà treballant en la mateixa línia per indagar en les diferències metabòliques hepàtiques i corporals generades entre homes i dones durant el desenvolupament de malaltia hepàtica associat a envelliment. “Per això, utilitzarem de nou el model animal i analitzarem les respostes a una dieta estàndard i una dieta enriquida en greixos. A més a més, part del treball es centra el paper de l’osteopontina en la inducció de senescència. La senescència i la seva modulació ens semblen de gran rellevància, ja que cada cop s’està demostrant que juga un paper clau en la modulació de processos metabòlics. Ens agradaria seguir investigant en el paper de la senescència en el metabolisme lipídic tot allò vinculat al desenvolupament i progressió d’alteracions metabòlica”, assegura aquesta experta per a qui premis com el “Margarita Lorenzo” “ajuden a mantenir la motivació i les ganes per la investigació”.

El premi “Margarita Lorenzo” reconeix el millor treball presentat al Congrés Anual de la SEBBM per joves investigadors menors de 35 anys i té com a objectiu identificar i impulsar la investigació de qualitat en l’àmbit temàtic de ‘Diabetis, obesitat i regulació metabòlica’, un tema de gran rellevància clínica i social. Així mateix, constitueix un homenatge a la doctora Lorenzo, un dels grans referents nacionals en aquest àmbit. Segons explica el doctor José Antonio Sacristán, director de la Fundació Lilly “amb aquest guardó no només es distingeixen treballs les aportacions dels quals suposa un avenç inqüestionable en el coneixement de les malalties metabòliques, sinó que també es ret homenatge a la Dra. Margarita Lorenzo, una figura inqüestionable en el camp del metabolisme i la senyalització de la insulina i un referent per a les noves generacions de bioquímics i biòlegs moleculars espanyols”.

 

Font: immedicohospitalario.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed