El poder medicinal de la donació de sang i teixits

El Banc de Sang i Teixits tindrà el 2021 el primer banc de defenses naturals per immunitzar a persones que desenvolupen una infecció pròpia.

Virus resistents a tota farmacologia i defenses pròpies que tractaments com la quimioteràpia destrueixen estan enfocant noves esperances de cura en assajos de la ciència mèdica que empoderen a cèl·lules sanes amb la missió de destruir qualsevol patògen o partícula cancerígena. Ja compten amb bons resultats.

En aquesta conquesta científica l’esperit altruista de la donació està cridat a jugar un paper protagonista. Cèl·lules sanes del propi pacient o d’una altra persona que les dona (a través de la sang, medul·la òssia o cordó umbilical) passen per un procés de reprogramació en el Banc de Sang i Teixits (BTS) que mitjançant cultius “es poden multiplicar, expandir, i es pot millorar la seva funció, empoderar o entrenar a les cèl·lules modificant-les per a una infecció terapèutica concreta”, precisa el cap de teràpia cel·lular del BTS, Sergi Querol. Seguretat i eficàcia son els dos objectius, “i la ciència avança en la modificació cel·lular per fer més eficaços els processos dotant a les cèl·lules de funcions noves”, senyala Querol. 

El Banc de Sang i Teixits tindrà el 2021 el primer banc de defenses naturals (limfòcits, les cèl·lules immunitàries que procedeixen de la medul·la òssia, que es troben també a la sang i en el teixit limfàtic) per immunitzar a pacients trasplantats que desenvolupen infeccions pròpies. Són els casos en els quals es té el sistema immune deprimit i es pateixen infeccions que podrien arribar a ser mortals. Ja hi ha registrats 200 donants d’aquestes cèl·lules.

Donació de cordó umbilical

També a la sang de cordó umbilical hi ha un valuós tresor, digne de donació: cèl·lules mares especialitzades en la renovació de totes les cèl·lules de la sang: glòbuls vermells, blancs i plaquetes. Beneficioses per a qui no les produeix per malalties de la medul·la òssia, com la leucèmia, arriben al Banc de Sang i Teixits de mares que han donat a llum i han decidit donar el cordó umbilical. En el banc aïllen aquelles cèl·lules mare progenitores de cèl·lules sanguínies que seran introduïdes en organismes que per alguna malaltia no les poden produir.

L’any passat a Catalunya es van fer 3.231 donacions de cordí umbilical. Aquesta xifra situa a Catalunya com a líder a Europa en donació de cordó i ocupa en això el tercer lloc en el món. De medul·la òssia, 2.743. Són donacions que, juntament a les de sang i els seus derivats (hematies, plasma i plaquetes) –el 2018 es van fer 242.658 donacions de sang i 16.841 de plasma- representen “un banc de vida que, gràcies ala immunoteràpia cel·lular, obre una porta de lluita contra les malalties infeccioses. També contra el càncer”, exposa el director assistencial del BST, Enric Contreras. 

Una altra donació possible, d’una persona a una altra, és la de membrana amniòtica de la placenta. Extreta també en el moment del part, s’empra com a reforç en trasplantaments, sobretot oculars. Contribueix a regenerar matèria cel·lular, recuperar funcionalitat i amb això millorar la qualitat de vida del pacient.

En la despensa biològica del BST també es conserven altres elements de l’organisme propi d’un pacient que poden retornar al mateix organisme (donacions autòlogues). És el cas de la calota cranial, ossos de l’estructura del crani que, en cas d’accident o hemorràgia cerebral, és necessari extreure per baixar la pressió del cervell, una situació que compromet la vida doncs posa en risc la viabilitat neurològica. “S’extreu part del crani per així obrir espai, descomprimir el cervell. L’os arriba al nostre banc, on es sotmet a un procés de descontaminació i es guarda fins que el pacient estigui fora de risc i se li pugui tornar a implantar”, detalla la directora tècnica del Banc de Teixits, Anna Vilarrodona.

El programa de preservació de la fertilitat, que s’aplica a homes o dones que degut a un tractament mèdic posen en risc la seva viabilitat reproductiva, també compta amb assistència del Banc de Sang i Teixits. En aquest cas s’extreu semen o escorça ovàrica (també es poden conservar ovòcits) i es mantenen en el BST fins que la o el pacient poden iniciar o reprendre el procés reproductiu.

Pacients en llista d’espera d’un trasplantament de cor també poden donar les seves vàlvules cardíaques si aquestes es troben en òptimes condicions, donat que ells rebran les que acompanyen el cor donat.

Donacions ‘post-mortem’

Una possible lectura de la vida després de la mort és la donació de tot aquell que, un cop confirmada mèdicament una mort en el seu cos d’origen, pot continuar funcionant, i per tant, seguir donant vida a una altra persona en l’interior d’un altre organisme. És el cas de la pell, les còrnies o globus oculars complets, els teixits múscul-esquelètics i les vàlvules del cor, a més d’òrgans vitals com el cor, el pulmó, el pàncrees o el fetge i ronyó. Aquests dos últims també poden donar-se en vida. Ho permeten la capacitat regeneradora del fetge (única com a òrgan), del qual es pot extreure un fragment i el mateix fetge es torna a completar sol i, en el cas del ronyó, la possibilitat de viure amb un sol.

Llet materna per a prematurs

L’Organització Mundial de la Salut recomana alimentar als recent nascuts exclusivament amb llet materna durant els primers sis mesos de vida. Perquè la llet materna aporta els beneficis nutricionals necessaris per a créixer en òptimes condicions de salut. La llet que prové del si és innòcua i conté proteïnes, anticossos i greixos que garanteixen el creixement i protegeixen al lactant de les malalties més freqüents, com la diarrea o la pneumònia. També s’ha demostrat beneficiosa pel desenvolupament neurològic i visual.

Així ho detalla en el seu web el Banc de Sang i Teixits, encarregat de recollir llet materna de mares donants que un cop han alletat als seus fills, extreuen dels seus sis llet per alimentar a altres nadons les mares dels quals no poden fer-ho amb llet pròpia. El banc, que registra a les donants després d’anàlisis prèvies per confirmar la seva salut, els hi facilita un kit que incorpora un aparell per extreure i congelar la llet que personal del BST recollirà.

En el banc, la llet es pasteuritza i es torna a congelar, abans de repartir-la en les unitats hospitalàries de nounats on es donarà a nens prematurs (nascuts amb menys d’1,5 kg de pes, abans de la setmana 32 de gestació). L’any passat es van recollir 1.382 litres de llet de 684 donants per a 610 nadons prematurs extrems.

Un donant i 100 beneficiats

Davant de la mort d’una persona que ha deixat constància de la seva voluntat de donar elements del seu cos per millorar la salut d’altres persones, personal del Banc de Sang i Teixits (BST) es desplacen fins a l’hospital on es troba el cos mort per a procedir a l’extracció d’aquell que la persona hagi donat. Ossos llargs, vèrtebres, tendons, meniscs, tot teixit múscul-esquelètic és extret i portat al BST.

Aquesta intervenció es pot dur a terme en qualsevol quiròfan, normalment de nit o de matinada, quan no interfereix amb intervencions quirúrgiques convencionals, o bé es realitza en els anomenats necroquiròfans. Són quiròfans reservats pel servei de donacions, i es troben a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a l’Hospital Clínic i a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de la Ciutat de la Justícia.

Un cop extret el material donat a voluntat del difunt, el cos es retorna a la família pel seu sepeli. De cada donant de teixits, es poden beneficiar més d’un centenar de receptors. L’any passat a Catalunya 12.000 persones van rebre teixits de donants. Es van donar 1.483 còrnies, 368 teixits múscul-esquelètics, 184 vàlvules cardíaques, 118 vasos sanguinis i 152 donacions de pell.

Els òrgans immortals

L’any passat va haver-hi 456 donants d’òrgans a Catalunya. 128 d’ells van ser donants vius. Els últims tres anys s’ha registrat el major nombre de donants de la història. La taxa de donacions a Catalunya dobla la mitjana europea. Segons fonts de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), “el donant català de més edat avançada tenia 92 anys i gràcies a la seva voluntat de donar es va poder fer un trasplantament renal”.

També des d’aquesta organització s’aconsella compartir amb la família i amics la voluntat de donar òrgans o altres parts del cos en cas de morir. Al web de l’OCATT www.trasplantaments.gencat.cat, es pot descarregar el carnet de donant i portar-lo sempre a sobre. Una altra possibilitat és registrar-se coma donant d’òrgans vinculant aquest interès personal a la nostra història clínica, a través de www.lamevasalut.gencat.cat.

En els Centres d’Atenció Primària (CAP) es facilita un codi d’identificació per realitzar aquest registre online. I una tercera via per fer-se donant és fent-lo constar en el document de voluntats anticipades, l’únic registre de donants d’òrgans, teixits i còrnies (així com de la resta de voluntats) que sí té validesa legal. Es pot descarregar a www.canalsalut.gencat.cat. I la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia registra als donants de medul·la òssia.

Qualsevol pot sanar i donar vida

Tal i com afirma el responsable de teràpia cel·lular del Banc de Sang i Teixits, Sergi Querol, “la donació voluntària va arribar a la teràpia mèdica amb la donació de sang”. Donants sans posen la seva sang, plaquetes i plasma a disposició de persones malaltes que necessiten productes biològics per recuperar-se.

“L’evolució de la donació de sang va portar després al trasplantament, gràcies a la donació d’òrgans, i més recentment a la donació de teixits i el seu trasplantament. El principi de compatibilitat possibilitat que qualsevol part del cos humà es pugui donar”, afegeix Querol.

En el BST es processa, empaqueta i avalua la qualitat de la sang i els seus components per garantir la seva seguretat i eficàcia un cop siguin trasplantats. El mateix realitzen amb teixits, còrnies i llet materna. Comunicar a familiars i entorn proper la voluntat de donar elements del propi cos en cas de morir és el primer consell dels responsables del BST. Es pot deixar constància d’això també en el registre de voluntats anticipades: www.trasplantaments.gencat.cat.

 

Font: elperiodico.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed