El Nobel de Medicina de 2020 als viròlegs Michael Houghton, Harvey J. Alter i Charles M. Rice pel descobriment del virus de l’hepatitis C.
Els seus treballs van iniciar el camí que ens ha dut al tractament de l’hepatitis C, causant de cirrosi i càncer de fetge, i en alguns casos la necessitat la necessitat de trasplantament hepàtic.
Aquest Premi no és només un reconeixement als guardonats, sinó que hem de fer-lo extensiu a tots els professionals que dia a dia han lluitat i lluiten contra aquesta malaltia.
L’Assemblea Nobel de l’Institut Karolinska d’Estocolm ha concedit el Premi Nobel de Medicina 2020 a dos nord-americans, Harvey J. Alter i Charles M. Rice, i al britànic Michael Houghton pel descobriment del virus de l’hepatitis C (VHC). Fins que aquests científics van fer aquest descobriment l’any 1989, abans només es coneixien els virus de les hepatitis A i B i la majoria de casos transmesos per la sang quedaven sense explicació, segons ha declarat el jurat. “El descobriment del virus de l’hepatitis C va revelar la causa dels casos d’hepatitis crònica restants i va fer possible analitzar la sang i desenvolupar nous medicaments que han salvat milions de vides”, ha afegit el jurat del premi.
En les seves investigacions, Harvey J. Alter va demostrar que un virus desconegut era una causa comuna en l’hepatitis crònica. Michael Houghton va utilitzar una estratègia que no s’havia provat mai per aïllar el genoma del nou virus, al qual van nomenar virus de l’hepatitis C. Finalment, Charles M. Rice va desenvolupar la prova final que demostrava que el virus de l’hepatitis C per si sol podia causar aquesta malaltia.
El descobriment d’aquest virus ha permès desenvolupar proves de sang molt més sensibles que permeten detectar la majoria de mostres de sang infectades i evitar així la transmissió. També ha fet possible el desenvolupament de fàrmacs antivirals que, segons paraules de l’Acadèmia sueca, “per primera vegada a la història permeten que la malaltia es curi, la qual cosa obre la porta a eradicar el virus de l’hepatitis C del planeta”.
Alter va néixer a Nova York i va exercir durant anys a la Universitat de Georgetown, fins que el 1969 es va reincorporar a l’Institut Nacional de Sanitat (NIH) dels Estats Units. Houghton, nascut al Regne Unit, treballa actualment a la Universitat d’Alberta del Canadà. Per la seva banda, Rice va néixer el 1952 a Sacramento (Estats Units) i exerceix des del 2001 al Centre d’Estudis de l’Hepatitis C de la Universitat Rockefeller.
Segons dades de l’OMS, s’estima que al món hi ha 71 milions de persones amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (un 1% de la població), i que causa la mort a unes 399.000 persones cada any. És, a més a més, una de les principals causes del càncer de fetge i de transplantament hepàtic.
A Catalunya s’estima que al voltant de 65.000 persones (1,1% de la població catalana major de 19 anys) tenen anticossos positius de l’hepatitis C i, d’aquestes, gairebé la meitat, un 0,47%, presenta infecció activa, segons l’estudi poblacional “Actualització de la prevalença i la virèmia de l’hepatitis C a Catalunya”. Destaca d’aquest estudi que un 20% de la població que està infectada ho desconeix.
Les hepatitis víriques continuen sent un dels principals problemes de salut pública; per això, l’OMS les prioritza dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, per eliminar-les com a problema de salut pública abans de 2030. Existeixen vacunes contra l’hepatitis A i B, l’hepatitis C no té vacuna però sí un tractament amb un 97% de curació.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha desenvolupat el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya, emmarcat dins del Programa de prevenció, control i atenció al VIH, les ITS i les HV (PCAVIHV). El pla té com a objectiu principal disminuir la morbi-mortalitat causada pel virus de l’hepatitis C en la població catalana, abordant eficientment la prevenció, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de les persones afectades.
