Els milions de microbis que poblen l’intestí tenen un paper clau en la salut humana i aquest coneixement ha obert la porta a l’ús de trasplantaments de microbiota fecal per tractar algunes malalties, una tècnica que, adverteix el científic Jeffrey Gordon, segueix sent experimental.

“Es tracta, els trasplantaments de microbiota fecal, d’un abordatge experimental que necessita d’una estandardització sobre com seleccionar al donant i com caracteritzar la comunitat microbiana per assegurar que està lliure d’organismes que puguin causar malaltia”, senyala aquest expert, per a qui a més tampoc es coneixen encara bé les conseqüències a llarg termini d’aquesta teràpia.

Gordon s’ha referit així a una alerta publicada fa uns dies per l’Agència Federal d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA, en les seves sigles en anglès) sobre l’ús de microbiota fecal per a trasplantaments i el risc de reaccions adverses greus provocades per la transmissió d’organismes resistents a múltiples fàrmacs.

L’avís s’ha fet després que dos pacients immunocompromesos als quals se’ls hi va practicar un trasplantament fecal en un assaig clínic desenvoluparan infeccions bacterianes degut a la transmissió d’organismes resistents a diversos medicaments, el que va causar la mort d’un d’ells, explica la FDA en la seva advertència.

Segons Gordon, són necessaris cribratges més profunds per assegurar les mostres dels donants.

“Els trasplantaments de microbiota fecal (repoblar el tracte intestinal d’un pacients malalt amb bacteris sans) poden ser beneficiosos per tractar malalties, com alguns tipus de colitis, però encara són una teràpia experimental”, insisteix aquest llicenciat en Medicina.

Gordon es troba a Bilbao per recollir el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Biologia i Biomedicina, precisament, pel seu descobriment fonamental de la importància de la comunitat microbiana intestinal per a la salut.

Aquest investigador de la Universitat de Washington a San Luis (Missouri, EUA) i el seu equip van ser els primers en demostrar la importància de la microbiota intestinal en la regulació de la fisiologia animal, un descobriment després del que molts grups científics han demostrat que els microorganismes de l’intestí exerceixen un paper central en la salut i en malalties com l’obesitat.

També en la diabetis o en la malaltia inflamatòria intestinal i podrien tenir importants implicacions en la patogènesi de malalties neurològiques i en la resposta a fàrmacs.

Gordon també ha corroborat que les conseqüències a llarg termini de la malnutrició en els nens, com fallides en el desenvolupament neurològic, en el sistema immune i en el creixement ossi, no només depenen de la dieta sinó també de tenir una microbiota o no sana.

I és que, segons explica aquest científic, porta uns dos anys la formació de la microbiota intestinal després del naixement i després aquesta canviarà en funció del que mengem i al que ens exposem, com als antibiòtics: “la microbiota no és una identitat fixa”.

Per conèixer millor això i la seva relació amb la malnutrició, Gordon ha posat en marxa un projecte a Bangladesh amb nens d’entre 12 i 18 mesos als quals se’ls hi fa un seguiment i del qual espera veure els primers resultats a l’estiu. Aquest estudi arriba després dels realitzats per aquest investigadors i el seu equip en models de ratolí.

Els seus investigadors es centren en esbrinar què és el normal en les comunitats de microbis intestinals, quines són les desviacions del normal i si aquestes estan darrere de malalties.

Aquest investigador admet que el camp d’investigació del microbioma (conjunt de gens dels microorganismes presents en l’organisme) o de la microbiota (el conjunt de microorganismes, principalment bacteris) està en forta expansió, però demana cautela perquè encara queda molta investigació bàsica per fer i molts estudis humans “ben controlats” que corroborin el descobert.

 

Font: eldiario.es

Notícia traduïda per l’AMTHC