Científics israelians fabriquen un cor imprès en 3D a partir de teixits humans

Creen un cor viu que batega utilitzant teixit humà i una impressora 3D. Un avenç que obre vies cap als trasplantaments del futur, sense dependre de donants ni risc de rebuig.

Investigadors de la Universitat de Tel Aviv han construït un cor viu que batega emprant teixit humà i una impressora 3D, en un avenç que obre vies cap als trasplantaments del futur, sense necessitat de dependre de donants ni risc de rebuig dels òrgans trasplantats.

Els investigadors han presentat en roda de premsa aquest cor inert de la mida d’una cirera immers en un líquid. “És el primer cop que s’imprimeix un cor integralment amb les seves cèl·lules i els seus vasos sanguinis, utilitzant matèria i cèl·lules procedents del pacient”, ha senyalat el professor Tal Dvir, director de l’equip d’investigació.

El cor “està complet, viu i batega” i ha estat fet amb “cèl·lules i biomaterials que vénen del propi pacient. Agafem una petita biòpsia de teixit gras del pacient, traiem totes les cèl·lules i les separem del col·lagen i altres biomaterials, les reprogramem per a què siguin cèl·lules mare i després les diferenciem per a què siguin cèl·lules cardíaques i cèl·lules de vasos sanguinis”, afegeix l’investigador.

Després, es processen els biomaterials “per convertir-los en biotinta, que permetrà imprimir amb les cèl·lules”.

El producte resultant, un cor d’uns tres centímetres, equivalent a la mida d’un ratolí o un conill, “encara és molt bàsic”, senyala el professor, per a qui “el proper pas és madurar aquest cor de manera que pugui bombejar”.

Pel moment, “les cèl·lules es poden contraure, però el cor complet no bombeja. Necessitem desenvolupar-lo més” per aconseguir un òrgan que pugui trasplantar-se a un ésser humà, considera Dvir.

Com argumentava aquest expert, “ja s’ha aconseguit imprimir l’estructura d’un cor en tres dimensions abans, però no amb cèl·lules i vasos sanguinis”. Malgrat això, els científics estimen que s’hauran de superar molts obstacles abans que aquests cors en 3D puguin usar-se en els trasplantaments.

El treball d’aquest equip d’investigadors israelians ha estat publicat per la revista Advanced Science.

El proper repte és madurar aquestes cèl·lules i ajudar-les a que es comuniquin entre elles, de forma que es contraguin juntes. S’ha d’ensenyar a les cèl·lules a comportar-se adequadament. I després tindrem un altre repte, aconseguir desenvolupar un cor més gran, amb més cèl·lules. Hem de descobrir com crear suficients cèl·lules per produir un cor humà”, reflexionava Dvir.

El repte dels científics ara és aconseguir que aquests cors impresos “es comportin” com els de veritat i llavors podran ser trasplantats a models animals, segons explica Dvir. “Potser en 10 anys hi hagi impressores d’òrgans en els millors hospitals del món i aquests processos es duguin a terme de manera rutinària”, vaticinava a la roda de premsa, tot i que la seva impressió és que es començarà amb òrgans més simples que el cor. Dvir té l’esperança que “en 10 o 15 anys tinguem impressores 3D en hospitals, que proveeixin de teixit pels pacients. Potser, cors”.

En paraules de la directora de l’Organització Nacional de Trasplantaments, Beatriz Domínguez-Gil, es tracta “d’un pas important per a la construcció d’òrgans bioartificials, però encara és molt precoç, queda molt camí per endavant”. Com diuen els propis autors, “les cèl·lules funcionen per si mateixes, però no sincronitzades. A més, la mida d’aquest cor no és adequat”. Queden probablement “dècades fins aconseguir construir un cor bioartificial a la carta per a la clínica. El dia que s’aconsegueixi, no dependrem d’un donant sinó de la tecnologia necessària i a més, deixarà de ser necessària la immunosupressió perquè ja no tindrà lloc el rebuig d’òrgans. A l’estar format a partir de les cèl·lules del pacient, l’organisme no els reconeix com a estranys”.

 

Font: elmundo.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed