Investigadors del King’s College de Londres (Regne Unit) han utilitzat la seqüenciació d’ARN per identificar un tipus de cèl·lula que pugui regenerar el teixit hepàtic i tractar la insuficiència hepàtica sense necessitat de trasplantaments, segons publiquen a la revista Nature Communications.
Els científics han identificat un nou tipus de cèl·lula anomenada progenitor híbrid hepatobiliar (HHyP), que es forma durant el nostre desenvolupament precoç a l’úter. Sorprenentment, l’HHyP també persisteix en petites quantitats en els adults i aquestes cèl·lules poden créixer fins a convertir-se en els dos tipus de cèl·lules principals del fetge adult (hepatòcits i colangiòcits) que li donen a HHyPs propietats similars a les cèl·lules mare.
L’equip va examinar els HHyP i va descobrir que es semblen a les cèl·lules mare de ratolins que s’ha trobat que reparen ràpidament el fetge dels ratolins després d’una lesió important, com passa en la cirrosi.
L’autor principal, el doctor Tamir Rashid, del Centre de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa del King’s College de Londres, explica que “per primer cop, hem trobat que les cèl·lules amb veritables propietats similars a les cèl·lules mare poden existir en el fetge humà. Això alhora podria proporcionar una àmplia gamma d’aplicacions de medicina regenerativa pel tractament de malalties hepàtiques, inclosa la possibilitat d’evitar la necessitat de trasplantaments de fetge”.
La malaltia hepàtica és la cinquena causa de mort al Regne Unit i la tercera causa més comuna de mort prematura, i el nombre de casos continua augmentant. Pot ser causada per problemes d’estil de vida com l’obesitat, els virus, l’ús indegut d’alcohol o problemes no relacionats amb l’estil de vida, com les malalties autoimmunes i genètiques.
Els símptomes de la malaltia hepàtica inclouen icterícia, picor i sensació de debilitat i cansament i, en casos més greus, cirrosi. L’únic tractament per a les malalties hepàtiques greus en l’actualitat és un trasplantament de fetge que pot portar a complicacions de per vida i pel que la necessitat d’òrgans dels donants supera amb escreix les creixents demandes.
“Ara hem de treballar ràpidament per desbloquejar la recepta per convertir cèl·lules mare pluripotents en HHPs per a què puguem trasplantar aquestes cèl·lules en pacients a voluntat. A més llarg termini, també treballarem per veure si podem reprogramar HHPs en el cos emprant medicaments farmacològics tradicionals per reparar fetges malalts sense trasplantament de cèl·lules o òrgans”, apunta el doctor Rashid.
Font: infosalus.es
Notícia traduïda per l’AMTHC
