Andalusia és clau en l’impuls de la donació des del sector privat

L’ONT celebra 30 anys amb nous reptes per augmentar la disponibilitat de donants i òrgans.

Que l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) és un èxit no és notícia, ni una novetat, però ara que l’organització compleix els seus 30 anys de vida no només torna a oferir algunes xifres (que són l’enveja dels sistemes de donació a nivell internacional), sinó que també planteja els seus reptes de futur i ofereix alternatives per a solventar-los.

En aquest sentit, el principal repte segueix sent augmentar la disponibilitat d’òrgans. I és que si l’any passar va haver-hi més de 5.300 trasplantaments, aquesta xifra rècord no obvia que altres 10.000 persones van estar en llista d’espera, tot i que aconseguissin el trasplantament més endavant. Com recordava Beatriz Domínguez-Gil, directora general de l’ONT, a la XVI Reunió Nacional de Coordinadors de Trasplantaments i Professionals de la Comunicació, “la incidència de la insuficiència renal crònica ha augmentat en un 17% en els últims 5 anys”, a la vegada que han disminuït els accidents de trànsit, per exemple. Això suposa que cada cop hi ha més demanda d’òrgans, però menys donants disponibles. Així, s’ha treballat en qüestions d’èxit com la donació d’òrgans de majors de 75 anys, el transplantament renal creuat o la donació en asistòlia, però el futur sembla estar en captar també els possibles donants de la Sanitat Privada, d’on actualment només procedeixen el 2% dels donants.

Si bé existeixen iniciatives locals des de fa més anys, com és el cas de Balears, que ha assolit un percentatge de donació en la Sanitat Privada del 10%, fins ara no existia una estratègia a nivell nacional. Ha estat precisament l’experiència sorgida a Andalusia, amb l’Hospital Quirón de Sevilla, tutelat per l’Hospital Virgen del Rocío, la qual gràcies al seu èxit ha impulsat la creació d’un Conveni de Col·laboració amb l’Associació Sanitat Privada d’Espanya (ASPE).

Segons Elisabeth Coll Torres, directora del Servei Mèdic de l’ONT, aquesta iniciativa ha servit com a impuls per a la creació de nous models, “que pretenen ser flexibles per adaptar-se a la realitat de cada centre”. Així es dóna la possibilitat de crear protocols per centres autoritzats per obtenir òrgans i teixits tutelats per un centre públic; o bé per a centres privats autoritzats per a la detecció de donants, amb la possibilitat de traslladar al pacient a un centre públic per a l’extracció, prèvia autorització.

La regularització i protocol·lització de la donació en centres privats és una mostra que l’activitat de trasplantaments es segueix reforçant, malgrat tenir recursos limitats, i és que si bé un transplantament de cor té un cost de més de 56.000 euros a Espanya, no s’ha d’oblidar que aquesta xifra ascendeix a més d’un milió de dòlars als Estats Units. Però els beneficis són clars, no només en supervivència i qualitat de vida, també en les xifres, ja que un transplantament renal suposa un estalvi a 5 anys de 160 mil euros per pacient en hemodiàlisi o 90 mil euros per pacient en diàlisi peritoneal.

És per això que l’ONT es segueix plantejant àrees de millora, per exemple, respecte a que, en paraules de la directora general de l’ONT, “Espanya és focus del turisme sanitari” degut precisament al seu èxit. És per això que des de l’organització reclamen que hi hagi una sèrie de requisits per accedir a la llista de donants per defunció, com un mínim de temps de residència. Una altra qüestió relacionada amb el turisme sanitari és el tràfic d’òrgans, pel que l’ONT també ha facilitat que els professionals sanitaris puguin i hagin de reportar les seves sospites d’un pacient que hagi obtingut un òrgan de forma il·lícita.

 

Font: diariodesevilla.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed