12 persones donen òrgans aquest any a Burgos, la meitat que el 2018

L’única explicació pel descens és que en aquests mesos han mort menys persones en les circumstàncies adequades per poder col·laborar amb l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).

Una dotzena de persones han col·laborat a Burgos amb l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) en el que va d’any, cosa que significa que el descens amb respecte a les xifres gairebé rècord de “l’extraordinari” 2018 segueix rondant el 50%. L’any passat per aquestes dates, de fet, ja hi havia hagut 22 persones disposades a cedir els seus òrgans sans després de la mort, com especifica l’últim informe oficial sobre aquesta matèria de la Conselleria de Sanitat. Un document en el qual no s’inclou l’explicació que l’HUBU sí dóna a l’ostensible variació de dades entre períodes: en aquests mesos han mort menys persones en situació de poder donar òrgans. “És l’única explicació que hi ha”, senyalen.

El complex assistencial de Burgos no fa trasplantaments d’òrgans, però sí és un centre receptor. És a dir, té autorització i condicions per extreure els òrgans de les persones que moren a les seves instal·lacions i que, voluntàriament, accedeixen a que en qüestió d’hores els òrgans siguin trasplantats a Salamanca o a Valladolid per salvar o millorar amb molt la qualitat de vida d’altres persones, gairebé sempre de la província.

Les coordinadores d‘aquesta matèria a Burgos són la metgessa intensivista María Eugenia Perea i la infermera María Amor Hernando, les quals repeteixen fins a la sacietat que, més enllà de la volatilitat de les xifres entre uns exercicis i altres, l’important és que cada cop són més les famílies que s’interessen de forma voluntària per la donació en el moment en el qual preveuen que la mort d’un ésser estimat és irreversible i que, alhora, cada cop són menys les que s’hi neguen. Hernando va destacar que, de fet, en el que va d’any “no hi ha hagut cap negativa”, però sí menys persones en situació de poder aportar a l’ONT. “Hi ha hagut menys pacients en situació de poder donar i diversos casos en els quals si hi havia alguna contraindicació mèdica”, va dir.

Hernando es refereix amb aquestes paraules a les persones a les quals se’ls hi diagnostica un dany cerebral catastròfic, amb clínica inicial de coma i pel que es desestima tractament quirúrgic; això són, per norma habitual, persones amb hemorràgies o infarts cerebrals massius i traumatismes cranioencefàlics. En aquest moment, es contacta amb el metge intensivista (UCI) de guàrdia per a què faci una valoració inicial. Un cop que desestima l’ingrés per tractament, es demana l’examen de la coordinadora de trasplantaments per saber si el pacient compleix amb els requisits exigits per l’Organització Nacional de Trasplantaments per donar vida després de la seva mort.

Aquí es produeix el moment de major càrrega emocional, ja que Perea i/o Hernando s’entrevisten amb les famílies del pacient terminal per preguntar per la seva voluntat amb respecte a aquest tema i, en cas que no es tingui una resposta clara (volia o no volia donar) s’explica en què consisteix aquest gest i de quina forma una única persona pot incidir en la vida d’altres tantes.

L’habitual és que la majoria de les famílies accedeixin, pel que en aquest moment s’activa un protocol diagnòstic per garantir que els òrgans que es volen extreure estan en condicions per a què els accepti un malalt que, a més, té les defenses baixes. El més important és descartar infeccions i tumors, tot i que en aquest sentit sempre s’especifica que pot haver-hi tumors que no hagin donat la cara en el donant o que no s’observin en una exploració inicial, malgrat que el reconeixement és “exhaustiu”.

Per protocol, l’examen inclou una radiografia de tòrax, una ecografia abdominal i una analítica general, que mesura el funcionament dels òrgans, l’oxigenació i l’existència d’infeccions. I després, en funció dels casos, es demanen altres proves: fibroscòpia (per a l’examen de cavitats com l’estómac), escàner, biòpsies…

Només després d’aquest examen es conclou que l’òrgan està llest per a l’extracció i el desplaçament als hospitals de Valladolid (cor, fetge i ronyons) o al de Salamanca (fetge i ronyons), on el rebran persones en llista d’espera i preferiblement de Burgos.

 

Font: diariodeburgos.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed